Rosa he mirat els videos que has penjat i son un poc "falses" les adaptacions que s'han fet sobre aquesta novela i el tercer vídeo es un poc pujaet de to, "guarrete".
Preferisc el llibre que les representacions que es fan sobre aquest.
Capítols 10-13
Tirant guanya una altra volta gracies a una estratègia molt bona.
Em va fer molta gracia el capìtol 12, ja que es molt "còmic" i també hi ha erotisme, em crida l'atenció l'estratègia de la Viudareposada per fer que ni Tirant ni Carmesina no s'estimen, com per exemple l'estratègia del negre hortolà, es molt cruel dur a terme eixa estratègia només perqué ella vol a Tirant.
Capítols 4-7
En aquesta part del lllibre es dona molta importancia als ideals cavallerescs com per exemple la valentía. Tirant guanya la batalla gràcies a la seua intel-ligència i una bona estratègia, cosa que diferencia aquest tipus de novela d'altres com "Tristany e Isolda"
L'autor per donar-li versemblança, narra detalladament els costums cavallerescs, explica amb detall la batalla i l'estratègia que utilitza el Tirant, narra els fets en un lloc geogràfic real.
Avions de guerra
F117
Eurofighter
Mirage F1
F_15E Strike Eagle sobrepasant la barrera del so
Hi havia una vegada un cavaller anomenat Jordi de Monferrada, el qual era el cavaller més fort i valent que hi havia hagut en segles, pel seu domini en l'espassa i la seua rapidessa, era temut per tothom.
En la terra d'on provenia, i havia una dona que es deia Marieta, muller d'en Filipo, que era molt ric, i tenia molt males puces. Jordi estimava a Marieta i li componia i dedicava cançons. Marieta era jove i molt bella, estimava a Jordi més que res en el món. Algún llaussengier ho va contar tot a Filipo. Ell cità davant d'ell a Jordi de Monferrada, Filipo ple d'ira manà cremar-lo o anar-se'n a unes altres terres, llavors Jordi va preferir gaudir una nit de plaer amb Marieta i ser cremat ,que no tornar a vore a Marieta mai en molt de temps.
Jordi va passar la nit amb Marieta, sense que s'adonés Filipo, abans de ser cremat.
Jordi fou cremat davant de tot el poble, la reina al vore'l cridar i patir, s'alçà del tro i es tirà a la foguera amb Jordi, així podria estar amb ell tota la vida.
Filipo fou condemnat pel rei a pena de mort per matar a la reina.
FI
Vicent, comte de Pera per voluntat de déu i venecedor de mil batalles, a tu, Roberto de Sable, capità del templaris.
vaig prometre al meu poble que desafiaria a qualsevol que no fora just amb els companys. Jure matar-te o deixar-te vençut en combat i com un traïdor.
Si el teu coratge pot suportar beure aquest calze de batalla, estaré molt content que ens puguem combatre, i si jo venç, penjaré el teu cap el més alt possible perquè tothom s'asabente de la teua ultrança.
Et deasafie a combatre el meu cos contra el teu, a peu o a cavall segons ho desitjes. Davant d'un jutge competent lluitarem fins que un dels dos hi quede mort. La nostra batalla es durà a terme a Constantinoble quan la lluna estiga plena.
Si vols contestar-me, dona-li la resposta a el meu enviat.
Escrita i signada en el castell de Pera el segon dia de lluna.
Capítols 8-10
El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut el somni de Plaerdemavida, el autor hi juga amb l'erotisme i mescla fases de erotisme amb fases de batalla, personalment no m'agraden les fases de batalla preferisc les fases de eotisme ja que es l'unic "interesant" que s'hi prodeuix en el llibre, ja que no m'agraden les batalles.
Este simbol esta dedeicat per a qui entenga de videojocs.
Aquest blog l'he creat com un treball de valencià i en aquest blog escriurem i farem les coses que ens faça fer la professora de valencià.
El meu vot per al millor blog es nul, ja que tan se val a qui vote, guanyarà algú a qui li hajen votat els amics, i per tant no seu mereix.
Capítol 14
Plaerdemavida conta tota la veritat a Tirant sobre les seues "manifetes"
Lo que no m'agrada s el final d'aquesta adaptació perquè queden moltes incognites sense resoldre i resumeixen tot el que pasa després en 5 línees, FI
Capítols 1-3
El que més m'ha cridat l'atenció ha sigut la forma de expresar el amor de Tirant cap a Carmesina, es una manera que s'ha utilitzat en altres llibres, per lo tant s'ha copiat d'altres obres i agafant-ne el que més li agradava.
Per lo que he llegit fins ara, Tirant es considerat l'ideal cavalleresc: valent, guanyador, lleial al seu senyor, just...
El duc de Macedonia es el traidor fins ara ja que per culpa d'ell mor en gran part el fill del rei de Constantinoble.
MAPA MEDIAVAL DE VALÈNCIA
-Albigesos
-Caiguda de l'imperi romà
-Edat mitjana
-Caiguda de Constantinoble
-Croades
-Escolasticisme
-Unió Catalunya i Aragó
-Batalla de Muret
-Francesc d'Assís
-Catalunya Nova
-Ramon Berenguer III
-al-Andalus
Pitxeu damunt per a escoltarles:
-Miss Murder - AFI
-Tick tick Boom - The Hives
-Are you gonna be my girl- Jet
-Song 2- Blur
-Boulevard of Broken Dreams
-Wonderwall-Oasis
-Californation- Red Hot Chili Peppers
-Soldier-Dover
Espere que us agraden.
A mi em va impactar el principi de "La Metarmorfosis" de Kafka
Cuando Gregorio Samsa se despertó una mañana después de un sueñointranquilo, se encontró sobre su cama convertido en un monstruosoinsecto. Estaba tumbado sobre su espalda dura, y en forma de caparazóny, al levantar un poco la cabeza, veía un vientre abombado, parduzco,dividido por partes duras en forma de arco, sobre cuya protuberanciaapenas podía mantenerse el cobertor, a punto ya de resbalar al suelo.
Sus muchas patas, ridículamente pequeñas en comparación con el restode su tamaño, le vibraban desamparadas ante los ojos. «¿Qué me haocurrido?», pensó. No era un sueño. Su habitación, una auténticahabitación humana, si bien algo pequeña, permanecía tranquila entre lascuatro paredes harto conocidas.
Por encima de la mesa, sobre la que se encontraba extendido unmuestrario de paños desempaquetados – Samsa era viajante de comercio –,estaba colgado aquel cuadro, que hacía poco había recortado de unarevista y había colocado en un bonito marco dorado. Representaba a unadama ataviada con un sombrero y una boa” de piel, que estaba allí,sentada muy erguida y levantaba hacia el observador un pesado manguitode piel, en el cual había desaparecido su antebrazo.
...
Poesia trobadoresca
Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII a Occitània i es va estendre arreu d’ Europa.
Mentre que els poetes escrivien en llatí, els trobadors escrivien en l’ occità.
Aquest tipus de poesía té una serie de característiques:
-El trobador la galanteja amb l’objectiu d’aconseguir favors, amor o protecció.
-La dama es anomenada “midons”del poeta i no es mostra accesible.
-El carácter adulter del ritual fa necessari guardar el secret i no perdre la mesura, és a dir, controlar la passió.
-Si el marit no comprén o tolera aquest joc galant, apareix al poema com a“gelós”, que no s’assabenta de l’affaire pels “llaussengiers”(xafarders).
-En l’última cobla o estrofa, el trobador posa el senyal, pseudònim que fade clau secreta perquè la seua amada sàpia que s’adreça a ella.
-Les relacions entre el trobador i la dama reprodueixen la relació devassallatge entre el senyor i els seus súbdits, pròpia del feudalisme:la dama és el senyor i el trobador el seuvassall.
-El poeta passa, abans d’aconseguir el premi, per diverses etapes oesglaons, que el porten a una millora personal i moral: “fenhedor,pregador, entenedor, drutz”.
-Lliurament incondicional a l’amor és la condició que un bon trobador cortés ha de complir.
-La mètrica trobadoresca es molt estricta.
Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social moltdiversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començantpel primer trobador conegut, Guillem d’Aquitània al Papa Climent IVo el famósrei d'AnglaterraRicardo I Cor de Lleó (que abans de presidir lacort anglesa va ser ducd ‘Aquitània i comtede Poitiers),a altres personatges de la noblesa com el catalàGuerau de Cabrera, vescomte de Gironai Urgell; fins arribar a trobadors famosíssims d'origenhumil, com era el cas de Marcabru, que començà com a joglar. Hi hapocs casos coneguts de trobadors que eren dones (lestrobairitz), sempre de lanoblesa com la comtessa de Dia.
Les dones en aquella època eren molt discriminades, eren els peons del homes, L’amor i l’afecte tenien poc aveure amb el matrimoni. La dona havia de parir fills, i el seu èxit en aquesta funció era la mesura de la seua utilitat. Si fracassava una i altra vegada, jafóra perquè era estèril o perquè només paria filles, era repudiada i tornada acasa dels seus pares o col·locada en un convent. No tenia cap defensa legal, nise li permetia estar sense marit durant molt de temps; el repudi era seguit d’un nou casament tan aviat com es trobava el marit adequat. En cas d'adulteri provat, el marit podia matar la dona i la llei no ho considerava delicte. L’església considerava les dones com a encarnacions d’Eva, que fou la primera pecadora.
Actualment, cadascú pot voler a qualsevol, pot ser home i home, dona i dona, açò fa uns anys era inimaginable,encara que en molts llocs encara no es possible per les religions i creences que tenen.
Açò es tot!
1r dia de institut
Només tenia 11 anys quan vaig anar per primera vegada a l'institut i em va xocar molt el tamany d'aquell monstruos edifici, amb tot aquell mun de classes amb passadisos junt amb el desconcert que em va produir aquell lloc desconegut.
Encara recorde el primer dia de classe, va ser un dia estrany, el dia que fas el pas de xiquet a menys xiquet, ara en les notes ja no ficaria progressa adecuadament,sinó suficient, notable, excel·lent o el temible insuficient.
Els primers dies em van passar molt ràpid, i a la setmana següent, ja tenia el meu primer examen. Estava un poc trist perquè no anava en els meus companys de tota la vida, sinó en alumnes d'altres col-legis que ni sabia que existien.
El que més recorde va ser el meu primer control de valencià, el qual vaig suspendre en un quatre i mig, no meu podia creure, mai havia suspés cap examen, i el primer examen vaig i el suspenc. Vaig estar castigat varies setmanes, sense televisió, sense la meua amada videoconsola. Abans d'acabar-se la primera eval-luació havia de fer un altre exàmen de valencià, i havia de treure més d'un set, si volia tindre regals de Nadal. Finalment vaig treure un nou i mig, finalment un set de mitja, fins ara en primer de batxiller, no he tornart a suspendre cap control.
Sem feia estrany estar un lloc on havia estat set anys i on havia estat quasi tota la vida, ara estava en un lloc gegant, ple de gent rara i un ple de passadissos.
Va ser una època molt roïna, el segon dia de classe em vaig pegar en un xicot i vaig acabar escaldat, ja que contra qui em vaig pegar pesava uns 110 quilos i media 1'80 i jo pesava 40 i media 1'60.
Vaig arribar a Nadal sense adonar-me, se'm va passar molt prompte la primera evaluació en l'institut.
Ara ja no era un xiquet de col-legi, ara era un novat en l'institut i et donaven més responsabilitats comparat amb el jo de 5 mesos enrere.
La segona avaluació va ser quasi igual que la primera, pero ara ja coneixia tots els professors i sabia el que havia de fer a per treure una bona nota.
El que mes em va agradar va ser el dia de les paelles, no sabia res d'aquella festa, només que no fem classe.
Les assignatures que més m'agradaven eren Tecnologia, Matemàtiques i educació Física.
Va anar passant el temps i fent el tonto fent el tonto es va acabar el curs.
2ºESO
Tot tornava a ser igual després de les vacances d'estiu, tornava un altre any més i sense ganes al mateix lloc on havia passat l'any passat tants bons moments i altres tan fotuts.
Anava en eixos aires de flipat, com sempre, per a tractar d'aprendre moltes coses i madurar, que em feia molta falta, i avui encara no he madurat gens.
Tornava a encontrar-me en els meus amics de sempre, i me'n recorde que vaig passar tot l'estiu matant-me a abdominals per que se'm marqués la “tabletade xocolate” i lluir d'ella.
Hi havien professors que van caure bé i altres que no tant, però havia d'aguantar i fer tot el que em manaren.
La primera impresió que em va donar Toni Beltran era molt extranya, ell estava tot ple de cadenes de or, tenia pinta de mafiós, i em cagava de por quan es cabrejava.
Un dia, poc abans de Nadal, vaig tindre un gran susto, jugant a bàsquet a l'institut, quan jo estava en l'aire per a fer un esmaixada em van espentejar i vaig caure de cap contra el terra a una altura de dos metres, el colp va ser tan fort que quan vaig tornar en si, no recordava el que m'havia passat ni a on
Al final de curs Toni Beltran i Cristóbal, ens van portar de viatje de fi de curs a Castilla. 6 hores dins d'un autobus era massa cansat inclús per a mi. Va ser un viatje preciós vam veure un mun de catedrals, esglésies i monuments, pero cansava molt, tot el dia caminant i de nit a la discoteca a ballar. Vam anar al senat al congrés, al aueducte de Segòvia,... massa jocs en tan poc de temps. Jo dormia en la mateixa cambra que Dani, que me perdone Dani, i ell roncava moltissim.
Sempre me'n recordaré d'una cosa, un dia en la discoteca, Toni estava ballant en un cigarret a la boca, un cubata en la ma dreta i l'altra ma ballant flamenco.
Va ser un viatje inolvidable.
3º ESO
Aquell estiu vaig raparme el cap al zero, pareixia una bola de billar. El pitjor record que tinc es la canya que em pegaven els professors, acostumat a no fer res en els cursos anteriors, aquell any vaig descobrir de manera light, lo que m'esperaria durant els pròxims anys.
El Reial Madrid va guanyar la lliga, Alonso acabava de fitxar per mclaren, no haquera pensat mai que Hamilton haquera sigut tan desgraciat.
Vaig anar aprobant tots els exàmens i fent vida de estudiant.
Per portarnos bé i traure bona nota vam anar de viatje a Port Aventura, Dani i jo ens vam pujar a totes les atraccions possibles, inclús la més potent de totes, el Furious Baco, que acceera de 0-130 km/h en menys de 3 segons, pujarem 3 vegades i una de totes en Veronica Amela, professora de Tecnologia.
Eixe any Espanya va guanyar l'Eurocopa, no donava res ningú per ella, i esta vegada va i guanyen, el que són les coses.
4º ESO
Va ser un any marcat per el fracàs futbolistic del meu equip, i per les constants burles i xuleries del barcelonistes crescuts.
Va ser l'últim any en
Va ser dur, en quant a l'estudi, creia que era molt dur, però en comparació en ara, allò és la gran vida.
Al llarg de tot el curs ens van donar moltes xarrades sobre les opcions que teniem per al futur d'estudi.
Van anant passant els trimestres ràpidament, i de prompte ja era final de curs.
Portava esperant este viatje desde que vaig entrar a l'institut, vam anar a Itàlia de viatge.
Mai havia sortit del meu país, i tenia molta il-lusió.
Un dia abans del viatje de fi de curs Carla, Rosanna i jo vam anar a Aquarama en els de primer. Meu vaig pasar molt bé, però al matí següent, un hora antes de moure cap a Itàlia, tenia febra. Em vaig atiborrar de pastilles i cap al autobus.
Vam anar fins a Barcelona i després vam agafar un vaixell.
El vaixell estava ple de arabs, i com deia Ivàn Muñoz: " Esto es Morocity". No vaig poder dormir en tota la nit, perquè m'havia prés un Redbull. Pel matí ja estavem en Itàlia. Vam anar a Pisa, Venezia, Florència d'entre d'altres.
En Florència Laia i jo ens vaig comprar la camiseta del equip de fútbol de la ciutat, ambos en Siena la portavem ficada, i es veu que Siena i Florència tenen una rivalitat, quan anavem pel carrer sentim : "ee.....fiatjo di putana" i nosaltres els vam insultar en valencià per a que no ho entenguessen.
Va ser un viatje meravellós, però durant el viatje vam sentir que s'havia mort Michael Jackson.
L’ amor
Que és l'amor? Hi ha diferents opinions , com hi ha qui diu que no existeix, però tothom la defineix com un sentiment, cap algú o alguna cosa, però és més que un sentiment, és una forma de viure i veure la vida d'una manera “més bonica”.
L'amor pot fer-nos la persona més feliç del món o el més miserable, tot depèn del punt de vista de cadascú.
Hi ha molts tipus d'amor, un exemple seria l'amistat, perquè tens un vincle afectiu cap algú; l'amor a l'art; l'amor a la teua novia; i nombrosos exemples, però no per voler algú has de tindre' l com a parella.
L'amor, eixe gran desconegut, ha canviat molt al llarg dels anys i depèn de en quin lloc del món es diferent. Fa uns segles l'amor entre casats, en molts casos no existia, perquè es casaven per conveniència, i només servien, valga la redundància, per a “fer l'amor”. Hui en dia es diferent, cadascú pot voler a qualsevol, pot ser home i home, dona i dona, açò fa uns anys era inimaginable, encara que en molts llocs encara no es possible per les religions i creences que tenen.
Quan comença l'amor? Hi ha qui diu que comença al segle XII, hi ha d'altres que diuen que no existeix; hi ha multitud d'opinions hi totes elles vàlides depenent del punt de vista de cadascú, a mi les opinions mencionades abans no em pareixen vàlides o sols a mitges, perquè es veritat que fins el segle XII la gent solia casar-se per conveniència i no per amor, però l'amor encara així existiria d'alguna manera. Des dels prehistòrics fins l'actualitat ha existit l’amor, un exemple seria l'amor d'una mare cap el seu fill, l'amor cap a la teua parella, etc.
Feu l'amor i no la guerra.
Almogàvers era la denominació que reberen les unitas paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragói a la Corona de castella (on també s'anomenaven Peones) durant el segle XIII. A la Corona de Castella la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei Alfons X de Castella en les Siete Partidas.
El seu protagonisme històric l'aconseguiren un cop finalitzat elperíode de conquesta de les taifes islàmiques. Davant del problema perdesmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats performar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Sicília al servei del rei Frederic II de Sicília.En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat enla batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pauacostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa.
Roger de Flor Amb 25 anys i durant els següents 12 anys de la seva vida (1291-1303), Roger de Flor es convertí en mercenari. Després d'uns anys de lluitar per iniciativa pròpia, l'esclat de la Guerra de Sicília li oferí un nou marc en el que prestar els serveis.
Primerament anà al Regne de Nàpols i oferí els seus serveis a Robert I de Nàpols, Duc de Calàbria i fill de Carles d'Anjou. Tot i que Robert I de Nàpols s'estava preparant per lluitar contra Frederic II de Sicília,aquest rebutjà els serveis del l'antic monjo templer acusat derobatori. Aleshores Roger de Flor oferí els seus serveis a l'enemic de Robert I de Nàpols, Frederic II de Sicília.Aquest en canvi, mancat de recursos i efectius, sí que acceptà els seusserveis. A partit d'aleshores Roger de Flor es convertí en un mercenarial servei del rei Frederic II de Sicília (el fill petit de Pere III d'Aragó "el Gran" i germà de Jaume II d'Aragó "el Just"). Roger de Flor destacà al llarg dels tres darrers anys de la Guerra de Sicília, i Frederic II de Sicília, en reconeixement per les seves victòries, el nomenà vicealmirall de tota la flota del Regne de Sicília.
Durant la Guerra de Sicília, Roger de Flor va entrar en contacte amb la resta de tropes que Frederic II de Sicília tenia el seu servei. A l'igual que ell, es tractava de tropes mercenàries i procedents de la Corona d'Aragó constituïen un soldats que mai no havia vist anteriorment; es tractava dels almogàvers. Aquestes atípiques tropes d'infanteria lleugera ja havien excel·lit en el 1200's durant la Conquesta de Mallorca i la Conquesta de València. I ara, durant el 1300's col·laboraren en consolidar la presència de la Casa d'Aragó al Regne de Sicília, lluitant contra la Casa d'Anjou.
BÉLGICA PROHÍBE DEFINITIVAMENTE EL BURKA 
Bélgica seconvirtió en el primer país de Europa que prohíbe el uso público deatuendos como el burka o el niqab, prendas tradicionales usadas pormujeres en países del mundo árabe y de religión islámica: un velo quetapa la cabeza y que posee una pequeña abertura a nivel de los ojos. El Parlamento de ese país votó el jueves por la ley que prevé una multa de 15 a 25 euros y la pena de prisión para las mujeres musulmanas que lleven esas prendas en público. De los diputados, 134 se expresaron a favor, dos se abstuvieron y ninguno votó en contra. El proyecto de ley fue basado en el argumento de que no se puede identificar a la persona que usa el burka. La comunidad musulmana de Bélgicaconsiste en unas 400 mil a 600 mil personas. Sus mujeres suelen usar elpañuelo hiyab que deja descubierto el rostro, pero también provocaacalorados debates en la sociedad belga. Bélgica no es único país europeo que está en contra de los velos musulmanes en las calles. Francia también está analizando un proyecto de ley que prohibiría, pero parcialmente, el uso de los burkas. Actualmente muchos países de Europa se ven envueltos en debates respecto a la religión musulmana, entre ellos España, Dinamarca, Alemania y Suiza. PD: Estic d'acord amb aquesta medida, ja que el búrka es degradant per a la dóna que el duu ficat. |
-Activitats abans de llegir-lo
1-Segur que has vist o has llegit moltes versions
diferents sobre la història del rei Artús.
Recordes alguna pel·lícula? I algun llibre?
Sí, per exemple la pel-licula de "Merlín", "Robin Hood" i en nombrosos llibres es menciona.
2. Observa aquests indrets en un mapa de
l'Europa del segle XII i compara'l amb un
mapa actual d'Europa
2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla:
Victoriós i greument ferit
3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:
El guareix de les seves ferides
4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:
Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella
5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany:
Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge
6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:
Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces
blog
Noticias: Noticias
